Déu n’afart a qui en té ganes
d’a llibre de rei estar!
Ell mos dóna paga i pa,
però, qui en pot escapar,
tira a donar-ho a ses cames.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Servei militar
Artà
714
II
Cada dia em giraré
a sa penya d’es migdia,
i si no us veig, vida mia,
plorant m’aconhortaré.
Vostres mans primes i llargues
tenen ses claus d’es meu cos,
i enlloc de dar-me repòs,
me donau penes amargues.
Jo tenc sa memòria a sostres
i sa carn a comellars;
dins es cap duc es compàs
per dir-ne poques i moltes.