Estimat meu, per la paga
vos vaig donar més amors,
i vós amb vostres lliçons
vos mostràreu abondós,
però a la fi sereu agre.

Jo sé una viuda que està
d’es meu cos enamorada;
si me veu qualque vegada,
tomba, i l’han d’aguantar.

Que hi dormiria, d’arreu,
en sa teua companyia!
Que ho seria, de grandia,
demà, com m’aixecaria!
Si no ho vols creure, prove-hu!