Diumenge tothom braveja
i cap trebai vol tenir.
Beguem-ne una i tornem-hí,
i es dilluns a’s dematí
es talec venteroleja.

Hermosa no m’ho digueu,
perque mai ho som estada:
digau-me desgraciada,
i així l’endevinareu.

-Sainat de totes ses venes,
per amor, lo meu cor està.
-Vaja, Miquel, ¿com te va?
¿Quin dia m’has de contar,
si foren buides o plenes?
-Ses sis nous que em vares dar,
jo encara no els he encetades,
i les tenc tan reguardades
com si em fossen regalades
quantes dobles coronades
en tota Mallorca hi ha!