Que de penes i turment,
estimat, que em feis passar!
Jo pens que me vàreu dar,
com me vàreu festejar,
polvos d’enamorament.

En haver-vos de casar,
pensau-hi bé, vida mia,
que no és com sa camia,
que en haver-la duita un dia
ja la se poren mudar.

¿A on deu esser s’aiguera,
que no la veig per aquí?
Deu esser anada a dormir
darrere qualque vorera.