A sa part de llevant, surt
un estelet que mos guia.
Vós, tirau-hi algun dia.
’Gafau arreu, fareu curt!
No trenguis banc ni cadira
per jo, que no n'he de menester,
perque tateix no seuré
mentres ta mare no hi sia.
Juan, Juan lo volia,
i Juan lo m’ha dat Déu;
si el m’hagués dat Bartomeu
o Pere-Antoni o Andreu,
més tost me n’aifluxaria.