S’al·lota que festejava,
me donava berenar,
i a migdia dinar,
i es vespre amb ella jugava.

El qui és causa, vida mia,
que vós no rallau amb mi,
mal estàs fins a la fi
a s’antena d’un molí,
i jo que pogués dar-lí
vela plena tot lo dia!

A un desert vull anar
a departar-me del món.
No faré sinó plorar.
Per amor perdut me som.