Senyor batle, president
d’aquesta població,
noltros som un esquadró
qui hem venguts a veurer-ló
per fer un devertiment.
Amb sa fauç m’he fet un tai,
da’m un bocí de gonella.
Bé va fer no segar ella;
jo no n’haguera après mai!
Ramell de sabiduria,
sense tu no puc estar,
i a la fi me’n prendrà
com un que se’n va a captar,
i, com prou l’han fet penar,
li diuen: “Un altre dia!”