Que estic d’ensabaterat!

Que estic d’ensabaterat!
I tu sempre el m’anomenes!
Malbé es facen ses empenes,
ses formes i ses alenes
i es fil encerolat!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Sabaters

Poble

Sineu

Núm de glosa

213

Volum

Altres cançons relacionades

A sa muntanya hi ha arboces
que maduren amb so sol,
i, si sa fia no em vol,
sa mare tirarà coces.

Es teus uis peganyosos
són dos mirais
i pareixen ses ganyes
d’ets esparrais.

Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.