Si no t’alcanç, clavellet,
es fosser en tendrà ventura:
ja podrà venir tot dret
a dur-me a la sepultura.
Sa teva sabiduria
jo la t’he de capturar.
¿Quina cosa al món hi ha
que neix i es torna ofegar
entre les onze i migdia?
-N’és com la fruita vedada
de l’hort de Getzemaní,
i es qui la va recoir
és Adam, el nostro pare.
I lo que em demanes ara
n’és l’hostia consagrada
que, com prou l’han contemplada,
neix i se torna morir.
I si dius que no és així,
per anit ja l’hem volada.
Ara és hora d’anar a batre
i engegar es segadors.
’Vui en tenim vint-i-dos,
demà passat vint-i-quatre.