Es qui no se cansa, alcança;
¿i jo, que no alcançaré?
Mu mare, el vui sabater,
que no vui anar descalça.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sabaters
Binissalem
625
II
Encara que siga al•lota
i tu cavall acossat,
no et riuràs de mi, estimat:
no em miris per tan purota!
Un clavell dins sa bajoca
que ningú mai ha olorat,
perque és ben segur, estimat,
que olor en devia fer poca.
¿Qui és aquest bergantell
qui balla amb ses calces blaves?
I jo, amb unes bones traves,
ballaria millor que ell.
Atura’t, al•lota,
jo t’avís per bé,
que si no t’atures,
jo m’aturaré.