Anit passada rallares
amb s’estimat d’es meu cor;
no seria això,
però el mal aconseiares.
Sa dona no acaba mai
de demanar a son marit,
ara un floc, ara un vestit,
i sempre està amb un trebai.
I com ja la té vestida
de tot quant pot desitjar,
llavò diu que vol mudar:
moda nova ja ha sortida.
Un caragol se’n va anar
a fer sa volta d’Espanya:
duia damunt cada banya
nou mil quintars de safrà.