Vós me donau carn d’espatla,
careta de vin-blanc dolç.
Allà a s’hostal de sa Pols
es saig va penyorar es batle.
-Al•lota, ¿vols que t’estrenga,
i demà no segaràs?
-No, perque me tocaràs
sa flor que duc en es dengue.
Jo la voldré cantinera,
a sa dona espera-esser,
que, en temer-se que diu ver,
sol tornar una passa enrere.