Sa tonada d’es munyir
la fan dins una escudella;
l’agafen per sa mamella:
-Xota, xota, vina açí.
Aigordent venen a tasses
i es marxandos ses ’guyes.
Com més xerres, més t’embuies.
Més valdria que callasses!
’Moreta, ja m’ho han dit
que segaves com un moro.
Jo vénc per acabar es porro,
però és impossible anit.