En Julià se n’ha duit
-pobre al•lot, no ho mereixia-,
per demanar cada dia:
-Mariner, ¿quin peix heu duit?
Es dia que te n’anares,
vaig tenir la mort present;
tu te n’anares content
i a mi trista me deixares.
Mu mare me diu que em cas,
emperò no tenc casera,
ni tenc llit, ni tenc pastera,
ni lloc a on fer es jaç.