Sa vostra fia fa cendra
d’ençà que jo me’n depart.
I ara que duc es jac llarg
deis que no em voleu per gendre.
Tu rodaràs, rodaràs,
i t’allunyaràs de mi,
emperò, en venir la fi,
en mon poder quedaràs.
Es cantar a mi no me prova;
un temps cantava més bé.
Jo m’hauré d’arribar a fer,
d’una soca de noguer,
una gargamella nova.