La lluna la bruna,
vestida de dol,
amb un tamborino
i amb un fabiol.
Ho diuen als infants tot mirant la lluna.
Es ball d’ets homos casats
en un quart va anar alambor,
perquè es vidre volador
va esser merda i ous pollats.
Mu mare sempre em comana,
cada vespre, com me’n vaig,
que la trii petita i sana
i baixeta de gavatx.