Bartomeu, Bartomeuet,
saps que he passada de pena!
En es port de Cartagena
aniria per veure’t.
Aqueixa xeixa granada
bon pa blanc vos donarà,
la vostra taula honrarà
les festes d’anomenada.
Encara no em som colgat
ni em som adormit molt bé,
quant ja sent s’escarader
per dins s’estable, qui ve:
-Un dia nou és entrat!