Jo sempre redol de bolla
per amunt i per avall;
a posta he venut es gall
per haver-les amb sa polla.
Com ella cus, sempre diu:
Coixinet, mal te n’entrasses
i a davant mi tornasses
un jove galant i viu!
M’aconhort de donar-vós
una uiada com passau;
jo plor com veig que em mirau,
de veure que ses amors
en mi tan prest les mudau.