No sap rentar ni cosir,
ni filar ni fer bugada:
no coneix sa malanada
una olla quan vol bullir.
Me passeig p’es teu carrer
de nit i dia, cantant,
i tu estaràs escoltant,
careta de diamant,
i jo tot sol penaré.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
també la hi pas jo, de cert,
ausent de vós, cara hermosa.