Tu has tengut partits bons,
al•lota, i no t’has casada.
Te’n prendrà com la paparra.
que, com prou s’és passejada,
llavò roman aferrada
veinat d’es forat d’es trons.
Jo no tenc rendes, ni en vui,
sinó que vui morir pobre;
som afectat de fer roba,
i ara es lli m’ha tornat jui.
Ramell de sabiduria,
sense tu no puc estar,
i a la fi me’n prendrà
com un que se’n va a captar,
i, com prou l’han fet penar,
li diuen: “Un altre dia!”