Per una dona treu poc
tenir s’homo jornaler,
perque en s’hivern sempre té
s’arrufó devora es foc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Jornalers
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
539
Volum
II
Altres cançons relacionades
-Los grans doctes se n’admiren
i l’homo llest s’hi confon.
Digau-me ¿on era, on,
que tots es ases del món
bramaven i se sentien?
-Aquesta sabiduria
confon qualsevol missèr:
dalt sa barca de Noè,
perque un tot sol n’hi havia.
S’arrossera diu que té
un volant com una manta
i un rebosillo amb randa
i un mocador culer.
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Tradicionari de Mallorca
