Per una dona treu poc
tenir s’homo jornaler,
perque en s’hivern sempre té
s’arrufó devora es foc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Jornalers
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
539
Volum
II
Altres cançons relacionades
De Guiemerà, s’amor;
de Solleric, s’alegria;
de Vallgornera voldria
assistència del Senyor
i es sebre de Salomó
i sa gràci’ de Maria.
Una cosa m’aconhorta,
i és aqueixa: en no veure’t,
m’alegra aqueix oratget
qui ve de fora Mallorca.
Feta sense pietat!
¿Com ets tan mala de moure?
Com pas, ¿que no sents es coure
que va i ve per dins Ciutat?
Tradicionari de Mallorca
