Tot siga del qui bé vol,
i vós ja seríeu meva.
Jo vos trob, ‘moreta meva,
més garridoia que es sol.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
perque certament conega
que en no veurer-la duc dol.
Ara és hora, que són fresques,
que else treuen de la mar.
Mon marit és a pescar;
per ventura encara pesca.