Per esser s’amor primera,
molt malament m’has tractat: no és que m’hagues enganat, però has fet de manera.
Jo vui cantar d’aturat
i se pensarà la gent
que faç feina que rebent,
i faç s’uiastre esbrancat.
Si dius que tu m’has deixada,
bram d’ase no puja al cel;
si hi puja no posa arrel:
vet-me-t’aquí aconhortada.