Catalina, som sabut
que te volies casar;
per això és que et veig passar
es diumenges amb so ruc.

Ja sé que vàreu ballar
qualque vespre de vetlada;
jo me passeig per s’andana
amb sa camia banyada
i amb un rem en cada mà.

En sentir el nom de Francesc,
és com la mel de la bresca:
me diuen que l’avorresca,
i jo més l’encobeesc.