Un poc d’amor que et tenia,
la duia damunt sa mà,
i una bufada de vent
la me va fer trabucar.
Ella mateixa s’alaba;
¿que no deu tenir veinats?
¿O deuen esser emmelats
es fems en aquella casa?
Ramell de peres madur:
com més te mir, més m’agrades;
m’estim més mirar-te a tu
que quantes Déu n’ha creades.