Jo me vaig menjar un poll viu
sense passar per sa pella.
Com va ser a sa gargamella
encara feia piu-piu.
Sa Roca d’es Castellet
n’hi ha que la troben enfora;
jo hi aniria cada hora,
Margalida, per veure’t.
Ai, que estic d’enamorada!
I tu, que hi estàs de poc!
Dins lo meu cor tenc un foc
i tu hi tens aigo gelada.