Encara que sia jove,
ara ja me vui casar,
i mu mare me darà,
com a dot, una filova.
Si és gendre d’un hortolà,
pot dur mocador de seda;
una col i una bleda
són molt bones de conrar.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.