Na Catalina fa rues i no les sap compartir: una màrfega cosí, i amb ella foren dues.
Cosidores
Artà
Enc que rebent tot el món, lo que dic s'ha de seguir. Jo ric amb els que hi ha aquí i pens en els que no hi són.
Senyor, dau-li fortalesa, a s’estimat, per venir; i en esser p’es camí, salut i poca peresa.
Jo festejava una al•lota que nomia Paratjal, i va perdre es davantal. Paratjal, Paratjalota!
