Estimadeta amoreta,
mon cor que us estima tant!
¿Pensareu en aquell sant
que du sa carabasseta?
-Moros te’n duguen, Juan!-
I ella va dir:-Amèn!-
Es moros que ella voldria
fossen angelets del cel.
Dona hi ha en es meu carrer
qui s’empatxa si duc punt:
tot quant duc me lluu damunt,
no som, com ella, eixanguer.