Tu n’ets guapa i reguapa
i amorosa en so parlar:
jo i tu mos hem de casar,
si el Bon Jesús no mos mata.
Aquesta, sa galania,
sa seva llengo la treu:
ella fa saltar amb un peu
tots es fadrins de la vila.
A Pollença diuen “le”
i a Sóller tracten de “vós”,
a Binissalem “senyors”
i a Ciutat, “vossa mercè”,
oh quin nom tan agradós!