A Aubarca, devora mar,
hi tenc sa meva alegria:
un jove que em fa passar
molt de turment, vida mia.
Manta blanca duen totes
per los fadrins agradar,
i qui no en té, ja se’n fa,
de cànyoms o torcaboques
o de cantons de llençol.
Ses que duen manta blanca
són polides com un sol.
-Jo veig En Randa que ve.
¿Que hi deu haver res de nou?
-Mos deu dur un poc de brou.
Veiam si mos caurà bé!