En acabar de segar,
mos casarem, amor meva,
veiam aqueixa gent teva
si haurà acabat de rallar.

Es Canyar de l’Alenyar,
sa pleta de les Alonyes,
tots plegats varen cantar
paraules clares i bones.

Jo no tenia consol,
i alegria me donares;
en es ramell que enviares
seda negra m’hi posares
i amb això demostrares
que, en no veure'm, dus dol.