Tu em deies, essent fadrina:
“Un disgust no et donaré”;
i are, per un dobler
que gasti que no et cau bé,
tenim un mes de renyina!
Si no ho volen es majors
que em comanden, fugiré;
estimat meu, me’n niré
a fer mort i vida amb vós.
–Jo estic baix de tes rames
arrendit que no puc més.
−¿Que no saps que es cavallers
van allà on són ses dames?