D’al•lota d’es meu carrer
no n’he volguda cap mai:
mu mare diu que fregai
per escurar, ella en té.
¿Per què no em deies “ves-te’n”,
si t’havia de fer nosa?
Així ho fan, cara de rosa,
ses dones que tenen seny.
En es Puig de sa Figuera,
un poc més allà deçà,
jo hi voldria porer anar,
que hi tenc s’amor vertadera.