Ses dones d’aquest carrer
totes són caragoleres:
tenen sa panxa ruada
de fregar per ses voreres.

Si sa meva amor du dol,
jo em posaré capa negra;
jo hi som perque ella conega
que la vui, si ella em vol.

Si per algun temps o ara
anau perduda pel món,
veniu allà on jo som,
podreu dir: “Aquí tenc mon pare”.
Perque Déu no desampara
aquells qui bons joves son.