Un dia ben dematí,
devers les nou,
no hi havia res de nou
en tot sa plaça.
I varen dir: -Una barca passa
per sa placeta.-
A sa primera escaleta,
jo m’embarquí.
Petit a petit,
devers mitjanit,
com feia sol,
vérem es doctor Pujol,
el gran profeta.
Partírem p’es port de Petra
i per Andratx.
Sentíem cantar aucells
per aquelles basses.
Centinel•les a cada passa
per por d’espies.
Naps, porros i xerovies
fan s’enciam saborós.
Que sapi fondre-hi ets ossos,
jo d’amor no mudaré;
i si em priven, sortiré
p’es corral o p’es carrer;
si no puc sencera, a trossos!
Jo voldria que plogués
pistoles i carabines
i farfallons de fadrines,
una guapa i s’altra més.