Una fadrina posà
es llum a sa capçalera
i de tres passes enrera
amb un buf el va apagar.

Sou de ses més acertades
que hi haja en aquest redol.
Ses rajoles d’es trispol,
fins i tot, tenen consol
com vós les donau potades.

Tu t’avanes perque tens
de fadrins molts de favors.
Que ho serà, de venturós,
aquell qui no hi serà a temps!