Mai més fiaré de pedra
que la vegi remenar;
més tost me’n ’niré a posar
dalt s’escuma de la mar,
com la tortuga qui neda.
Binissalem du la doma
de dolentia que hi ha:
¿sabeu que varen penjar
un fii de l’amo En Capona?
Bon dia, cara de sol!
D’es llit me som aixecat,
basta haver-me anomenat
Na Juana Ventayol.