L’amo d’Es Rafal cridava,
i en part tenia raó:
-Ja vendràs a cercar paia,
afamat de can Redó!
Jo tenc s’esquena malalta,
i es braços, es coll i es cap.
Per dir-vos sa veritat.
no tenc cap os que m’aguanta.
Tu no et podràs avanar
que jo t’haja feta pressa,
només un dissabte vespre
que te n’havies d’anar.