Un vespre, devers la una,
quan me’n vaig anar a colgar,
jo vaig veure emmidonar
dues joves a sa lluna.
De ses dues, n’hi ha una
qui es `midó li sortí clar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Emmidonar
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
103
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tot s’estiu he espigolat
espigues d’en una en una.
N’he passada de fortuna!
I un altre és senyor d’es blat.
Hem de dir a Sant Arnau
Parenostros a barcelles
perque tanc es vent amb clau
i no mos alç ses gonelles.
Si an es segar ho dius vega,
s’anar a infern també ho ès,
perque segons quin blat ès,
com vénen devers les tres,
es segador ja renega.
Tradicionari de Mallorca
