Un vespre, devers la una, quan me’n vaig anar a colgar, jo vaig veure emmidonar dues joves a sa lluna. De ses dues, n’hi ha una qui es `midó li sortí clar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Emmidonar
Sant Joan
103
II
A Porreres ja ho sabeu, que sa gent és bobiana: tres pics per una milana tragueren la Vera-creu.
Jo tenc una ximbombeta que és molt bona de sonar, perque en sa nit fa aixecar ses dones en camieta.
En una mà tenc sa ploma i en s’altra es manuscrit. Catalina, bona nit! En Juan és qui la’t dóna.