Em vénen a demanar
d’on rebeu tantes honors.
De llista de dos i dos,
en duen sinó es senyors
o es qui vénen d’alta mà.
S’al•lota em deu esperar
amb sa porta mig oberta.
Ja la pot tenir per certa,
que anit no me veurà!
Sa meva romana treu
que el món no se compondrà
que no hagen fet matar,
de cada dotzena, deu.