Que em digues “bord” no em sap greu
perque Déu m’hi ha criat.
- ¿Que no callau, mal llengat?
Per ventura som fii teu!
Qualsevol fii de pagès
que son pare l’abandona,
quan ha curat de sa ronya,
ja li pega es mal francès.
Tan fortes tenc ses amors,
les tenc i no mudaré
fins que a ca vostra vendré
per fer mort i vida amb vós.
Si no ho volen los majors
que em comanden, fugiré.
Tot serà causa aquell bé
que mos teníem jo i vós.