Que és de ditxós un fadrí
qui la festetja criada,
perque ella ja està avesada
a gent externa sofrir.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Criades i criats
Esporles
405
II
Jo li peg de cul de cul:
si bad, no em veuen d’enfora;
faç un manadet cada hora;
petit serà es caramull.
Es cavall Roig me va dir,
com de can Refil partia:
-Toni, jo no faré via;
t’hauràs de baraiar amb mi!-
Com les donava ses ses faves,
tots dos plegats, varen dir;
-Toni, demà dematí,
deixa ses escorretjades,
que tu tens ses mans sobrades
per haver-te de sofrir.-
En Moro és més vergonyós
i sempre li fa sa maula.
No conversà cap paraula
fins a s’hostal de can Ros,
i va dir an ets altres dos:
-Avui no anau corredors;
par que tengueu por de caure!
Madona, jo dejun vui,
però no dejun de pa:
jo dejun de festejar
perquè tenc s’estimat lluny.