Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.

L’amo, l’amo, vós sou bo;
sa madona, gran guitzera,
perque com mos ve darrere,
amb un “botre!” mos fa por.

Quan som a sa roca llisa
de Son Fullana d’es Pou,
m’agafa terratremol:
això és s’amor qui m’avisa.