Coranta dies, Senyor,
sempre seguit dejunàreu,
i d’agenoiat suàreu
sang viva, per mon amor.
Saps que estic de costipada!
Ell casi no puc parlar!
Vaig vetlar, anit passada,
fins que em vaig anar a colgar.
En Pere Antoni Corró
ja s’entrega ben inflat;
diu que el treuen d’es parat
perque és massa polissó.