Un dia ben dematí,
devers les nou,
no hi havia res de nou
en tot sa plaça.
I varen dir: -Una barca passa
per sa placeta.-
A sa primera escaleta,
jo m’embarquí.
Petit a petit,
devers mitjanit,
com feia sol,
vérem es doctor Pujol,
el gran profeta.
Partírem p’es port de Petra
i per Andratx.
Sentíem cantar aucells
per aquelles basses.
Centinel•les a cada passa
per por d’espies.
Naps, porros i xerovies
fan s’enciam saborós.

Hermós, polit claveller
sembrat a dins bon jardí:
¿sabeu per què vaig venir?
Perque a Petra em varen dir
que hi trobaria guerrer.

Cada dia allà on som
pens en la mort repentina.
Que és de plànyer una fadrina
qui se mor a la flor del món!