-Més val esser fii de saig
i repicar es tambor
que haver d’esser segador-,
va dir un jove d’Andratx.
Entre les vuit i les nou
entràrem en bateria
i entre le onze i migdia
moltes mares hi havia
que es podien posar dol.
No podien veure es sol,
de fum de s’artilleria.
Mu mare sempre m’exhorta
i m’ho diu ben clar i llampant:
−¿Com t’ets entristida tant?
Tu fas cara de mig morta!