Altres cançons relacionades
–No sé com t’he de pagar
tots es favors que me fas:
fé de mi lo que voldràs;
sempre estic a ton manar.
–Si estaves a mon manar,
no te’n ‘niries anit,
perque et desig per marit
tant com te puguis pensar.
Hi ha qualque joveneta
que li agrada s’estimat,
i prompte ja s’haurà armat
de revólver i escopeta,
i en veure franceseta,
paplam! ja li ha desparat.
Jo em pos darrere sa porta
i no faç sinó plorar;
un abraç li heu de dar
per compte meu, si som morta.
Tradicionari de Mallorca
