No sé si és ver lo que em pens,
que altri vos dóna alegría…
Amor, jo em contentaria
de sentir vostros alens.
Es viudos vui alabar
ara que n’hi ha a balquenba:
tots, esquena per esquena,
tirau-los de cap dins mar!
¿Saps que voldria tenir?
Esperit de profecia,
i d’allà on som sabria
s’estimat si es riu de mi.