Cantau, que em dóna aliment
la vostra veu amorosa;
cantau una cançó, hermosa,
donareu gust a la gent.
De sa civada em queixava
perque era curta d’un cap:
com vàrem esser en es blat,
sa meva fauç no taiava.
Ramell de mes alegries,
no us dolgueu de mon penar.
¿Que no saps que a un any hi ha
tres-cents seixanta-sis dies?.