En anar p’es figueral,
garrida, sou mal garbada,
però com anau mudada
amb sa clenxa pentinada,
teniu saladina i sal.
Margalida, t’he d’atènyer
tot allò que t’he promès.
Estic més fort que una penya,
que bales no li fan res.
Ses parets d’aquesta casa
mereixien endolar.
Sa tia ets al•lots cridà:
-Jo vos vui servir de mare,
Sant Josep tendreu per pare
qui a tots assistirà.