Mai estaràs més a pler
que es temps que seràs fadrina:
casa’t, veuràs si et dic ver,
s’homo si et darà renyina.
En Serra, a sa mare bona,
a la mort la va arribar,
i ara, amb so xeringar,
hi cerca arribar sa dona.
No va néixer cosa bona,
ni tampoc no hi morirà.
Sa Pobla desgraciada
jo no sé si hi tornaré:
antany hi florí un roser
i enguany pigota i mala.