-¿No m’heu vista sa cabrida
estelada, morro blanc?
-A’s cap damunt d’es barranc
En Moret meu l’ha aglapida.

“Enllà, enllà”, diuen dalt s’era;
i tu, ¿que no t’hi vols fer?
Jo em pens que t’arrambaré
per s’esquena sa llendera.

Ella taia un bri, dos brins,
’par que en faci companatge.
A sa peça d’es formatge
fa ses osques més endins.