Altres cançons relacionades
Un poll, ferit de cap d’ala,
sol caminar de través.
Sa fia d’En Pocs-doblers
a xicleta cavalcava.
Com es gigant se’n temé,
amb ses ungles ben taiades,
feren njou-centes panades
d’es cap d’un banyarriquer.
I un dia, per berenar,
se’n va menjar mil i pico.
De ses que varen quedar,
bastaren per fer un dinar
a s’isla de Puertorrico.
Teniu marit: honrau-ló
així com millor pugueu,
que, si queis viudes, sereu
euveies sense pastor.
Voldria que ses guerreres,
s’hora que estaran millor,
tenguessen en es canyó
vint-i-quatre sangoneres.
Tradicionari de Mallorca
