Ben bé es poria excusar
d’anar a Sóller a fer planta!
Jo em pens que aquesta berganta
d’alegria en dóna tanta
com una òliba que canta:
i si un tot sol s’enquantra,
un bon esglai sol pegar.
N’hi pren com un aubardà
qui, de desbuat que està,
dalt sa bístia no s’aguanta.
Quan te veig, m’agafen ganes
de venir a festejar-tè
i també de donar-tè
lo que vols i no demanes.
En Serra i es Coix
i En Coll de Deià,
tots dos se pensaven
dur-mos a tancar.