Catalina i Margalida,
i Juana-Aina també:
tres són en aquest carrer,
ses més guapes de la vila.
Sa petita los pastura
perque no tenen pastor;
sa mitjana du es sarró;
sa major, sa llet mesura,
i sa mare, per ventura,
du es formatge an es rector.
No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.