Mu mareta meva,
dau-me berenar
que es corsaris vénen
i me’n tenc d’anar.

Amb llecenci’, de la guerra
vengué un tal Macià.
Per la dreta i per l’esquerra
tothom li dava sa mà.
Per dir “reim”, ja sap dir uva.
Don Toni li demanava:
-Macià ¿has vengut de Cuba?
-No senyor; vénc de L’Havana.

Jo tenc sa memòria a sostres
i sa carn a comellars;
dins es cap duc es compàs
per dir-ne poques i moltes.